El cribratge es pot dur a terme amb proves estructurals, com la fibrocolonoscòpia (FCS), o amb detecció de sang en femta(SANGRE OCULTA EN HECES), amb el test immunoquímic fecal (TIF) com a prova més acurada. El caràcter no invasiu del TIF beneficia l’adherència als programes de cribratge.
Es van sotmetre a TIF i a FCS de cribratge 1.256 participants. Amb la FCS es va detectar neoplàsia avançada (adenoma avançat i/o carcinoma) en 119 (9%) pacients i 8 (0,6%) d’ells tenien CCR.
Amb TIF50 121 (10%) dels participants van tenir un resultat positiu; amb la FCS 45 (37%) dels positius tenien una neoplàsia avançada i 7 (6%) tenien CCR. Un total de 74 (7%) dels 1.135 resultats negatius amb TIF50 tenien una neoplàsia avançada, incloent 1 (0,1%) CCR; són els falsos negatius. El TIF50 va mostrar una sensibilitat (probabilitat de donar resultat positiu quan hi ha una neoplàsia avançada o CCR) del 38% (interval de confiança [IC] 29-47) per neoplàsia avançada i del 88% (IC 37-99) per CCR amb una especificitat (probabilitat de donar resultat negatiu quan s’està sa) del 93% (IC 92-95) i 91% (IC 89-92) respectivament.
En qualsevol cas, com recordàvem en el número 42 de 7SETmanal, cal tenir presents també les complicacions de la FCS (il·lustrades en elcas publicat en el mateix número de The New England Journal of Medicine) i les conseqüències dels falsos positius, que han de ser explicades als pacients a l’hora d’oferir-los el cribratge. Això també és aplicable al cribratge amb TIF, que sovint acabarà també amb la realització d’una FCS. A més, davant la capacitat limitada per fer colonoscòpies, es fa necessari adaptar els punts de tall i la decisió d’implantar el cribratge poblacional a la capacitat disponible per fer colonoscòpies i als recursos a l’abast.
No hay comentarios:
Publicar un comentario